Han comenzado a salir a la luz pública algunos casos de acoso escolar. La violencia verbal o física, el rechazo y la discriminación no son ninguna novedad en las aulas ni en los patios de las escuelas, pero ha sido necesaria la aparición de notícias sobre suicidios y denuncias de madres y padres, para que aquello que antes se consideraba «normal» se vea ahora como un problema que hay que resolver. Aitor, el protagonista del cuento, es víctima de esa violencia escolar, debido a que su familia es diferente de las demás.

EL MEU FILL PRINCESA és un conte il•lustrat basat en fets reals, que parla de l’acceptació. Vaig escriure el llibre amb ànim d’oferir als nens i als adults una eina per parlar de l’amistat incondicional. Com que no volia que es fiquessin amb el meu fill, o
que el rebutgessin, pel fet d’anar a escola amb un vestit de nena, vaig parlar amb la seva mestra de preescolar. Va compartir les meves pors amb altres persones, i es va posar en pràctica un projecte per donar-li suport a ell i també a altres infants que tenien una manera diferent d’expressar-se. Ateses les conseqüencies inimaginables que es deriven de l’assetjament escolar, el fet de parlar sobre l’acceptació pot ajudar a encarar aspectes bàsics com ara la compassió.
Com podem ser compassius els uns amb els altres? Ser compassiu demana un esforç. Demana atenció. Demana un compromís. Ens hi hem de dedicar. Practicar aquesta dedicació. I tornar-hi. Formem un ecosistema. La compassió que dediquem els uns als altres i el món sencer depèn d’uns i d’altres. Quan interrelacionem, celebrem la persona extraordinària que tots tenim a dins.