-
El meu pare es pensa que sóc un noi
El pare de l’Alexandra no l’escolta quan ella li diu que li agraden els bitxos, el gos Ninja i tota mena de llibres.
El pare de l’Alexandra es pensa que ella és un nen.A vegades, les persones grans s’equivoquen.
-
Aitatxok uste du Mutila naizela
Joseberen aitak ez dio kasurik egiten, esaten
dionean zomorroak, Ninja txakurra eta era
guztietako liburuak gustatzen zaizkiola.Ah, eta gainera, Joseba izeneko mutila dela uste du.
-
El pueblo vertical
El pueblo vertical cuenta la historia de un niño de 7 años que vive en un pueblo pequeño de montaña, donde es muy feliz y donde todos se conocen. Su mejor amigo se llama Juan.
Un día, su madre tiene que irse a la ciudad por trabajo y por lo tanto, deben cambiar de domicilio.
Debido a la mudanza, el niño se sentirá solo y triste porque no conoce a nadie. Esto cambiará cuando conozca a su vecina del piso de arriba, Juana, una niña alegre y simpática que le ayudará a sentirse tan bien como en su pueblo.
Este álbum ilustrado, dirigido a niños de 6-9 años, es un canto a la tolerancia, al respeto y a la aceptación de la diversidad del mundo que nos rodea.
También habla de los cambios como elemento de crecimiento personal positivo y de la importancia de establecer una red social con nuestros vecinos. -
El poble vertical
El poble vertical explica la història d´un nen de 7 anys que viu a un poble petit de muntanya on és molt feliç i tothom es coneix. El seu millor amic es diu Joan.
Un dia la seva mare ha de marxar a la ciutat per feina i per tant, han de canviar de domicili. Degut a la mudança a la ciutat, el nen se sentirà sol i trist perquè no coneix a ningú. Això canviarà quan conegui a la seva veïna del pis de dalt, la Joana, una nena alegre i simpàtica que l´ajudarà a sentir-se tan bé com al seu poble.
Aquest àlbum il.lustrat, dirigit a nens de 6-9 anys, és un cant a la tolerància, al respecte i a l´acceptació de la diversitat del món que ens envolta.
També parla dels canvis com a element de creixement personal positiu i de com és d´important, la xarxa social que establim amb els nostres veïns. -
Talía y su tía María vencen el acoso en el cole
Una nube negra persigue a Talía. La niña está muy triste y no quiere ir al colegio, pero la visita de su tía María la ayudará a comprender lo que pasa y a librarse del acoso al que la someten sus compañeros y sus compañeras de clase.
-
La Talia i la tieta María vencen l’assetjament a l’escola
Un núvol negre persegueix la Talia. La nena està molt trista i no vol anar a l’escola, però la visita de la tieta Maria l’ajudarà a entendre el que passa i a deslliurar-se de l’assetjament a què la sotmeten els seus companys i les seves companyes de classe.
-
El sueño de Daniel
Daniel es un niño de 8 años que sueña con ganar la medalla de oro olímpica de taekwondo. Se siente feliz con su familia, con su colegio y haciendo deporte, pero todo cambia en el momento en que su tío quiere jugar con él a juegos que a Dani no le gustan.
-
El somni d’en Dani
En Dani és un nen de vuit anys que somia de guanyar una medalla d’or olímpica de taekwondo, quan sigui gran. Se sent estimat per la seva família, li agrada anar a l’escola i s’ho passa d’allò més bé fent esport, però tot canvia quan el seu oncle vol jugar amb ell a un joc que a en Dani no li agrada.
-
Lucas tiene superpoderes
¿Qué es el autismo? ¿Por qué es tan difícil definir el autismo?
¿Qué tienen en común las personas con autismo?
Los adultos no saben muy bien cómo responder a estas preguntas, pero los niños y las niñas de este cuento descubren qué es el autismo jugando con su primo Lucas. -
En Lluc té superpoders
Què és l’autisme? Per què és tan difícil definir l’autisme? Què tenen en comú les persones amb autisme? Els adults no saben molt bé com respondre a aquestes preguntes, però els nens i les nenes d’aquest conte descobreixen què és l’autisme jugant amb el seu cosí Lucas.
-
Días lunáticos
No todos los abrazos son iguales, como tampoco lo son los tiempos que nos tocan vivir a unos y a otros. En este caso, el protagonista nos relata cómo siendo aún muy niño, da un paso al frente con el convencimiento de que hace lo más honesto para sí mismo y para los que lo rodean.
No en vano, a la señal de un inesperado abrazo que «no fue el más largo, ni el más tierno…, ni siquiera, el más intenso», la comprensión queda garantizada bajo el auspicio de una maestra ejemplar y en el marco de unos inspiradores DÍAS LUNÁTICOS.
-
Dies llunàtics
No totes les abraçades són iguals, com tampoc no ho és el temps que ens ha tocat viure als uns i als altres. En aquest cas, el protagonista ens explica com, sent encara un nen, va fer un pas al front convençut que era el més honest que podia fer envers si mateix i envers els que l’envoltaven.
I després d’una inesperada abraçada, que “no va ser ni la més llarga, ni tampoc la més tendra, ni tan sols la més intensa”, la comprensió queda segellada gràcies als auspicis d’una mestra exemplar, en el marc d’uns inspiradors DIES LLUNÀTICS.