-
Pintar l’aire
«Fer possible que els nens visquin de la manera més sana, en aquest món que els estem destruint a poc a poc, és una manera de fer justícia, de restituir-los alguna cosa de tot allò de què els hem privat.»
-
Pintar el aire
«Posibilitar a los niños que vivan de la manera más sana posible, en este mundo que les estamos destruyendo poco a poco, es una forma de hacer justicia, de restituirles algo de lo que les hemos privado.»
-
La festa d’en Blai
Des del moment que naixem (i fins i tot abans) som etiquetats segons allò que tenim entre les cames i aquesta etiqueta no es circumscriu només al nom que ens posen, ja que, de fet, la feminitat i la masculinitat s’imposen.
D’una banda, intentem ser com la resta i de l’altra, el nostre entorn s’ocupa de fer-nos veure com hem d’actuar d’acord amb el gènere que tenim assignat. Però, què vol dir «fer-se home» o «fer-se dona»? -
La fiesta de Blas
Desde el momento en que nacemos (e incluso antes) se nos etiqueta según lo que tenemos entre las piernas y esta etiqueta no se circunscribe tan solo al nombre que nos ponen, ya que, de hecho, la feminidad y la masculinidad se imponen. Por una parte, intentamos ser como los demás y, por otra, nuestro entorno se ocupa de indicarnos cómo hemos de actuar de acuerdo con el género que tenemos asignado. Pero ¿qué significa «hacerse hombre» o «hacerse mujer»?
-
Una garsa blanca
A tot arreu la gent és diferent: hi ha persones baixes, altes, primes, grasses, discapacitades, estrangeres… Per què de vegades les rebutgem i ens en burlem? Perquè ens fan por, perquè no ens agrada compartir el que tenim o perquè no tenim confiança en nosaltres mateixos.
-
Una urraca blanca
En todas partes la gente es diferente: las personas son bajas, altas, flacas, gordas, discapacitadas, extranjeras… ¿Por qué a veces las rechazamos y nos burlamos de ellas? Porque nos dan miedo, porque no nos gusta compartir lo que tenemos o porque no tenemos confianza en nosotros mismos.
-
El jardín de mi abuelo
El jardín de mi abuelo es un medio para introducir a los niños en la comprensión del ciclo vital. Todo en la naturaleza nace, se desarrolla y, en algún momento, desaparece, y los humanos no somos una excepción.
Nos guste o no, la muerte es un hecho más, el último, de la existencia. Ésas son las reglas del juego… y de la vida. -
Rin Rin, la granota groga
«Una alumna va dir que la família és un equip. No va parlar de biologia, de llaços de sang, ni de viure tots sota el mateix sostre, no; va parlar d’“equip”. Un equip és un grup en què cada persona té funcions diferents, un grup que no és necessàriament homogeni però que té objectius comuns. Si a aquest concepte hi afegim la idea d’“amor incondicional” em sembla que podem construir famílies que siguin de veritat espais de llibertat i de creixement personal.»
-
Rin Rin, la rana amarilla
«Una alumna indicó que la familia es un equipo. No habló de biología, de lazos de sangre, ni de vivir todos bajo el mismo techo, no; habló de “equipo”. Un equipo es un grupo en que cada persona tiene funciones diferentes, un grupo que no es necesariamente homogéneo pero que tiene objetivos comunes. Si a ese concepto le añadimos la idea de “amor incondicional” me parece que podemos construir familias que sean de verdad espacios de libertad y de crecimiento personal.»
-
No tan diferents
Allò que és diferent fa veure la meva diferència, i aleshores pacto. Després, la meva diferència l’anomeno complementària, i aleshores dialogo. Pactar i dialogar són dos processos en la manera de mirar el món. I el món, que canvia sense parar, m’invita a no tornar a ser el mateix. Això és una cosa arquetípica, i per això mateix difícil d’agafar, esmunyedissa, oscil·lant i flexible com la condició d’un gat.
-
No tan diferentes
Lo diferente hace ver mi diferencia, y entonces pacto. Después, a mi diferencia la llamo complementaria, y entonces dialogo. Pactar y dialogar son dos procesos en la manera de mirar al mundo. Y el mundo, que cambia sin cesar, me invita a que no vuelva a ser el mismo. Esto es algo arquetípico, por lo tanto difícil de apresar, escurridizo, oscilante y flexible como la condición de un gato.
-
Els homes no peguen
«Els homes no peguen» és un conte que vol cridar l’atenció contra la violència familiar i de gènere. És un avís contra la masculinitat mal entesa, contra la desigualtat entre homes i dones, contra el maltractament domèstic, contra les estructures de poder que permeten que les famílies i les seves relacions es converteixin en un terror quotidià, en un camp de batalla on els més febles poden perdre la vida.